dijous, 27 de juny del 2013

Homenatge a la Gent Gran?

Jo soc pare de dos fills, però encara ho pensaria més si fos fins i tot pare i avi com és la majoria de la gent a la qual es vol “homenatjar”: Què m’homenatja a mí un dinar?
A mí, en la seva situació, el que realment em satisfaria i seria realment un homenatge és saber que els meus fills i nets poden viure bé dins un estat del benestar al qual he treballat tota la meva vida per construir-ho i no sobreviure en un caos que uns pocs s’han dedicat a destruir-ho.
 I l’Homenatge a la Gent Gran és un clar exemple per què hem arribat a aquesta situació.
  En el context de crisi actual on hi ha molta gent que no te per portar el plat a taula, l’Ajuntament destina 42.000 € en aquest esdeveniment.

Ara fem un parell de càlculs:

Menú de càtering: 3€ (com a exemple http://blogs.tv3.cat/marato-pobresa.php?itemid=50416)

42.000 / 3 = 14.000 menús
Vaja, o les coses han canviat molt o no hi ha 14.000 persones dinant a l’esmentat homenatge.

Fem un càlcul més:
14.000 / 365 = 38 persones poden menjar un menú cada dia durant tot un any

Amb això, l’únic que vull posar en relleu és que en un moment on tenir diners per fer polítiques socials és tant complicat, destinar una partida com aquesta a només un dia, si més no és difícil d’entendre.
  Anem una mica més enllà, a part del tema purament econòmic i ho posem a nivell de salut i més tenint en compte que l’Alcalde és metge. Una de les coses que ha de fer la gent gran és cuidar-se, i un dinar com aquest per la salut d’alguns es pot veure ressentida, ja que lleuger, allò que es diu lleuger no és. No veig fent verdureta bullida, pollastre a la planxa i aigua per veure.

Resumint, que jo preferiria tenir un Homenatge els 365 dies de l’any veient que allò que he treballat, lluitat i fet durant tota una vida el governants ho utilitzen perquè ho puguin gaudir els meus fills i nets.

David Solsona