Si l’article anterior deia que tenia enveja sana de la capacitat de màrqueting de l’actual partit amb majoria absoluta del nostre Ajuntament, aquest cop m’haig de treure el barret davant de l’última acció per penjar-se una medalla abans de les eleccions.
Per fer-ho més amè us explicaré una història:
Era un dia de Setembre del 2010, un dia qualsevol un Ajuntament del Baix Llobregat s’hi va arribar un representant dels pares amb nens discapacitats psíquics del poble en qüestió per explicar les seves necessitats. Lògicament la persona responsable de la gestió va rebre aquesta sol·licitud i va dir que la gestionaria i els hi diria quelcom.
Els mesos van passar i en vista de no rebre resposta i davant el fet de sentir-se ignorats, van iniciar una acció de recollida de signatures per tot el poble.
Un matí de gener, un altre ciutadà del poble que tenia que anar al dentista va veure un d’aquests fulls i es va interessar en esbrinar quina era aquesta reclamació que estaven fent i va contactar amb una de les mares.
Pocs dies després i només amb algunes trucades i uns quants correus electrònics, van planificar una reunió amb la responsable de l’escola on van aquests nens al poble veí, més que res per saber que significaven aquestes necessitats a nivell de gestió y diners necessaris. En aquesta reunió, a part dels representants dels pares i de l’escola, van assistir representats de dos partits polítics del poble on eren aquests pares.
Després d’aquesta reunió, es va planificar un escrit per demanar formalment a través d’una Moció i adjuntant tota la informació, els recursos econòmics necessaris per cobrir aquesta necessitat. Com que els pares ja portaven aquesta feina avançada, tot aquest tràmit no va portar més que un parell de dies de feina.
Mentrestant a l’Ajuntament es va editar i distribuir una memòria de gestió dels últims quatre anys a raó de les eleccions municipals que hi havia en un parell de mesos. Realment els hi va sortir un producte acabat de gran qualitat i com a catàleg per vendre el seu partit era molt bo.
La moció es va presentar per ser avaluada en el ple del mes de Març i es va fer ressò d’això a totes les xarxes socials del poble.
Les alarmes van saltar, l’Alcalde es va assabentar d’aquest fet i va convocar en caràcter urgent a aquests pares i justificant-se que ell no sabia res (cosa que no es posa en dubte) els hi va dir que ho gestionarien i trobarien una partida per poder cobrir-ho.
Pocs dies després, amb una altre reunió d’urgència va comunicar que assignava una partida de 35.000€, i abans de que el ple pogués aprovar aquesta modificació del pressupost i que la Moció pogués tenir cap sentit, ja ho va publicar al Diari del poble.
Perquè no li pogués tornar a passar i per netejar la imatge, aquest Alcalde va fer reunions d’urgència amb la resta d’entitats i associacions, no fos que sortís algun altre bolet inesperat.
Per altre banda, i reconeixent que la feina real la van fer els pares d’aquests nens i també la responsable de l’escola on hi anaven, aquests dos partits polítics que van ser l’Eina per desencallar aquesta gestió van quedar cofois i satisfets de haver pogut donar un Servei a uns altres ciutadans del poble.
Això si, aquests dos partits polítics van transmetre el que va succeir realment al poble, ja que el govern actual en portava unes quantes del mateix estil, per que en les properes eleccions els ciutadans decidissin si realment volien un govern municipal on es mou per interessos d’imatge o un govern que treballa dia a dia amb compromís de proximitat real i demostrada sobre les necessitats dels seus ciutadans.
Bé espero que la història us hagi agradat, ara ve el seu anàlisi:
· Com pot ser que una persona que va a l’ajuntament no tingui resposta en mesos? Algú creu que una empresa amb un centre d’atenció al client seria, toleraria que un empleat seu no donés una resposta en mesos? Ja fos per dir SI o NO podem, te que rebre una resposta.
· Seguint amb el punt anterior, podrien dir que això requereix temps. Bé, les dues formacions polítiques van dedicar unes hores, que segur que no arriben a una setmana de feina per poder gestionar la petició i presentar una proposta formal, la feina l’havien fet els pares, només van ser l’Eina per fer arribar a l’Ajuntament la petició. I a més, en menys de 10 dies l’Alcalde havia avaluat, decidit i comunicat a la premsa.
· Ja és un tema de formes, però si hi ha uns pressupostos aprovats per votació per part de totes les formacions polítiques de l’ajuntament i s’ha de fer una modificació en la reorganització de partides, perquè no discutir-ho en el següent ple? Òndia, m’havia oblidat, hi havia una Moció que els hi treia protagonisme.
· La part que més m’agrada, el comentari “és que jo no sabia res”. Anem a veure, coses que puc treure d’aquesta expressió:
o Aquest Ajuntament no te processos de control per assegurar la qualitat del Servei que dona a la seva ciutadania. Quan una persona entra per la porta ha de saber quin és el procés que seguirà la seva petició i quan pot tenir una resposta o cada quan serà informat. De la mateixa manera, si l’Alcalde ha d’estar informat, ha de rebre automàticament o mitjançant el responsable aquesta comunicació, i si no es produeix, els sistemes de control de qualitat, faran saltar una alarma de que això no està succeint. Vaja, el que a qualssevol de nosaltres ens passa en el nostre lloc de treball i cada vegada més.
o Aquest Alcalde no sap delegar. O sigui, com pot ser que sigui el propi Alcalde que acabi tancant i gestionant aquest tema amb els pares? Que no te un responsable a l’Ajuntament que gestiona aquestes peticions? No n’hi ha prou amb un “OK endavant” o un “NO justificat” i totes les reunions i tasques són gestionades per aquest responsable.
o No te capacitat de lideratge. A veure, posa’t a la pell del responsable, imagina’t que tu ets el que cada dia dona la cara davant el ciutadà i reps les seves peticions, queixes, propostes, etc... Aquell dia en concret reps la persona de la qual parlem i per un motiu X, aquella petició no avança, per un error teu o no. Temps després, el teu cap rep a la persona, quan tu ets el responsable del tema i el soluciona. Com et sents tu davant aquesta persona? Com aquesta persona tornarà a confiar amb tu a l’hora de demanar que li gestionis alguna cosa? I la resta de gent que s’assabenti? No hagués sigut més lògic dir, “ho sento fallo meu això ho continuarà gestionant el responsable”? Confiaries amb un cap com aquest?
o Alcalde amb afany de protagonisme. Anem a veure, si la feina sap que s’ha gestionat per part d’unes altres formacions polítiques, que menys que convidar-les per tancar el tema i que dar com un senyor, no només buscar la foto i la medalla.
· A mi, aquest Ajuntament em recorda una reflexió que em va sorgir recentment anant a menjar en una cadena de menjar ràpid. Vaig demanar mirant el seu catàleg de productes un entrepà que tenia una imatge espectacular, quan van posar-me l’entrepà a la safata em va quedar una cara de pasta de moniato. Mentre me’l menjava vaig estar mirant de nou el seu catàleg com a mínim per imaginar-me que el que estava menjant era aquell entrepà dibuixat. Doncs bé, per mi el partit d’aquest Ajuntament s’està venent utilitzant la Memòria de Gestió i fins i tot jo el votaria, però un cop passades les eleccions potser abans d’anar a dormir hauria de mirar aquest llibret.
Ajunto uns articles relacionats amb aquesta història:
http://esquerrasab.blogspot.com/2011/03/nosaltres-tambe-som-santandreuencs.html
http://esquerrasab.blogspot.com/2011/03/mocio-en-favor-de-les-colonies-destiu.html
Bé, no sé si Sant Andreu de la Barca és el cas, però si ho fos sabeu qui som i el que farem
+ Sant Andreu x tots
Gràcies per escoltar-me i estic al teu servei