Si ens pregunten si volem pagar per un servei que fins ara creiem que el rebíem de manera gratuïta, que és el que contestarem la gran majoria? NO. Si ens pregunten si volem conservar el nostre lloc de treball que amb molt d’esforç ens consta mantenir, que és el que contestarem la gran majoria? SÍ. És incompatible una resposta amb l’altre? Doncs no, sempre i quant es facin bé les coses, seguint un ordre per tal de solucionar els problemes de tots i no generar-ne més, ni incitar enfrontaments entre els que formem aquesta ciutat.
Des del govern de l’Ajuntament es vol instaurar zones d’aparcament regulat, més conegudes com a zones blaves. La funció d’aquests aparcaments és generar una rotació de vehicles que permeti als conductors ocasionals, que van a comprar o a fer una gestió, aparcar de manera més ràpida. El temps màxim d’aparcament en aquest cas és de 1 i ½ h. Podem entendre que la funció de les zones blaves és positiva per a tots aquells que necessiten utilitzar el cotxe per anar a comprar, a visitar-se al metge, a fer gestions ràpides, etc. I també és positiva per als comerços perquè la gent que habitualment va caminant no canviarà el seu costum, i poden guanyar clients que ara poden aparcar amb certa facilitat. A tots ens interessa el comerç ja que paguen impostos , generen llocs de treball i dinamitzen els carrers. Fins aquí tots hi sortim guanyant.
Ara bé, en la nostra població aquestes places d’aparcament no son de nova creació o d’us particular fins aquest moment. Aquestes places es transformen del blanc al blau, amb la conseqüent pèrdua de zones blanques d’aparcament. Llavors cal mirar si aquesta pèrdua d’espais lliures comporta un greuge important per als veïns que es veuen amb l’obligació de disposar de vehicle. En moltes poblacions on s’ha implantat la zona blava aquesta repercussió ha estat mínima, ja que no hi havia amb anterioritat problemes greus d’aparcament, com els que sí patim a la nostra ciutat, tal com podem comprovar molts de manera diària. Si de cop i volta, a la ja greu situació de dèficit d’aparcaments (ja sigui al carrer o en garatges) li sumem la pèrdua de més de 130 places d’aparcament el problema s’agreuja considerablement. Els més perjudicats, naturalment, som els veïns/es que vivim a Sant Andreu de la Barca. I comencen els greuges comparatius entre veïnat i comerciants, ja que allò que podria resultar beneficiós per a tots es converteix en un greu problema per a una de les parts.
Des de ERC-SAB considerem que la política municipal ha de servir per a millorar la qualitat de vida de tots aquells que estem a la nostra població, ja siguin residents o hi desenvolupin activitats econòmiques. I el que no podem permetre és discriminar en funció d’interessos de qualsevol tipus.
Per començar, abans d’instaurar una zona blava considerem que primer s’ha de solucionar el gran problema de l’aparcament de vehicles particulars. A la nostra població, el fet de disposar d’un vehicle no és un luxe, sinó una necessitat per satisfer la mobilitat: no disposem d’una xarxa eficient de transport públic que ens connecti entre moltes de les poblacions veïnes ni amb els polígons industrials, tant els de Sant Andreu com el dels pobles del voltant. Les solucions al problema de l’aparcament només son qüestió de voluntat política, la d’ara i la de fa uns anys enrere. Per exemple, es podria haver construït un aparcament descobert de dues plantes a la zona posterior del Mercat Municipal per als clients d’aquest, aprofitant la construcció del Teatre Núria Espert.
Després tenim la discriminació entre zones de la ciutat. Si la pretensió és dinamitzar tot el comerç, perquè només es creen zones blaves (beneficioses per als negocis) en dues zones concretes (Mercat Municipal i Barri Antic) i es deixa de banda una tercera zona comercial (la que es troba a l’Av Guatemala). D’aquesta manera perjudiquem els comerciants d’aquesta zona, ja que els seus potencials clients no disposen de zones d’aparcament. I no tan sols és una zona comercial, sinó un tram on hi ha diversos serveis que, teòricament, justifiquen la creació de zones blaves. Parlem del Centre Mèdic Sant Andreu, Correus i el CUAP, els usuaris dels quals no estan més d’una hora i mitja aparcats. Perquè si tenim una urgència i anem al CUAP en vehicle (cosa molt habitual) no podrem aparcar de manera fàcil? Quanta gent necessita anar a Correus, i està molta més estona per aparcar el cotxe que fent la gestió? Perquè és potencien unes zones comercials i altres no?
També es discrimina als veïns: els que viuen a les zones afectades pel canvi de color veuran augmentar considerablement les dificultats d’aparcament, i de retruc els residents dels voltants. Tot això provoca friccions entre la societat santandreuenca, en un moment en el que tots hem de remar junts per superar les dificultats. Ja han sorgit consignes per part de ciutadans fent crides a comprar en supermercats amb aparcament gratuït. Així no s’ajuda al petit comerç.
Si amb tots aquests problemes no n’hi hagués prou, el govern de l’Ajuntament ha decidit que les zones d’aparcament regulat seran de pagament. La justificació és de caire econòmic: el manteniment de la maquinària i dels vigilants d’aquestes zones costen al voltant d’uns 40.000 € anuals, i es pretén que els usuaris paguin totalment el cost. Per aquesta raó s’ha decidit que el nombre de places ha de ser de 130, perquè és el mínim amb el qual es pot arribar a mantenir el sistema. No s’ha plantejat si el nombre és excessiu per a les necessitats; només s’ha pensat en la recaptació. Necessàriament la zona blava ha de ser de pagament? Rotundament no. La rotació de vehicles és pot aconseguir amb la utilització del disc horari, que marca l’hora d’arribada del vehicle. En cas de sobrepassar el temps màxim el vehicle pot ser sancionat, amb la qual cosa s’aconsegueix el mateix, amb un cost zero per a l’usuari. A Pallejà i altres poblacions fa alguns anys que funciona el sistema de zona blava amb disc horari.
Es pot argumentar que en temps de crisi 40.000 € és un cost excessiu: cal dir que el BICISAB (pensat com un servei per passejar, no com a transport alternatiu) costa anualment el mateix. És lògic que els usuaris del Bicisab paguin una ínfima part del cost, i els de les zones blaves el paguin tot? Es pot argumentar que implantar un nou servei sense una font d’ingressos no és lògic. I aquí entra en joc la imaginació i la innovació. Es poden reduir despeses de serveis superflus d’una manera molt senzilla. Per exemple, el cost del manteniment de les zones enjardinades ens costa 693.000 € anualment. Només que es rebaixés aquest cost un 6% (per exemple tallant la gespa cada dues setmanes en comptes d’una) ja tindríem zones blaves gratuïtes i la mateixa qualitat en les zones verdes. Com hem dit abans, es qüestió de voluntat política.
Per tant, el nostre posicionament no és contrari a la creació de zones blaves, sempre i quan es facin de manera consensuada amb els afectats i interessats. En aquest cas, ni s’ha parlat amb el veïnatge, ni s’ha solucionat el dèficit de places d’aparcament ni s’ha preguntat a la única associació de comerciants (ACSSAB). Segons sembla, i després de retirar la proposta del ple, consultaran amb els comerciants, però un cop ja tenen la proposta feta. Llavors, com saben les necessitats reals i les inquietuds dels comerciants i dels residents a les zones afectades, si no se’ls consulta amb anterioritat?
Nosaltres creiem que per sobre de tot s’han de trobar solucions a les problemàtiques sense generar més inconvenients. Qüestió de voluntat política.
